Tot i que hem de creure que s’havia representat amb anterioritat a diversos indrets de la comarca, la primera data concreta de la presència del ball és el 1820 a la Festa Major vilafranquina, i també hi va tornar el 1821, el 1841 i 1843. El 1844 consta que es va canviar per un altre ball parlat. També hi ha referència de representacions el 1855 i el 1857, any en el qual van emprar armes dels guardes rurals. El 1862 va ser prohibit perquè la representació amb armes es considerava que podia ser perillosa, però el ball va tornar a sortir el 1869, i va resultar especialment lluïda el 1871 amb tres colles i més de trenta components cadascuna.

ballactual

Ball d’en Serrallonga de Vilafranca del Penedès el 31 d’agost de 1980. Jordi Valls. Arxiu Comarcal Alt Penedès, Vilafranca del Penedès.

Com a caps de colla ens consten els noms de Joan Saumell, Joan Carbonell i Pere Rovira. Potser aquesta va ser la darrera representació en molt de temps. Tot plegat lliga amb el fet que el 1904 Insenser afirmés que feia més de trenta anys que no es representava a Vilafranca.

A la segona meitat del segle XX el varem poder veure en alguna ocasió a càrrec de colles foranes o tan sols com a coreografia amb els trabucaires de Solsona.

Consta que el ball parlat de Serrallonga es feia a la rambla de Sant Francesc, indret vilafranquí que es decorava i es convertia en escenari aprofitant els oms que hi havia, amb el complement d’altres arbres, branques i fins la simulació d’alguna cova.

Volem suposar que alguns anys la representació del ball havia estat ben lluïda, tant per la quantitat de pólvora que consta com a despesa de la festa per a les necessitats del ball d’en Serrallonga com per la circumstància que havien emprat cavalls.

“A la vijilia Del Sant á las tres de la tarda sortiren los balls acostumats contantse entre ells lo Del Serrallonga lo qual es de los mes interesants per representar una tradicio popular molt comu en Catalunya y contribueix al brillo y animasio De la festa per son mobiment y por los mols tiros que Dispara.”