Tot i que hem de creure que s’havia representat amb anterioritat a diversos indrets de la comarca, la primera data concreta de la presència del ball és el 1820 a la Festa Major vilafranquina, i també hi va tornar el 1821, el 1841 i 1843. El 1844 consta que es va canviar per un altre ball parlat. També hi ha referència de representacions el 1855 i el 1857, any en el qual van emprar armes dels guardes rurals. El 1862 va ser prohibit perquè la representació amb armes es considerava que podia ser perillosa, però el ball va tornar a sortir el 1869, i va resultar especialment lluïda el 1871 amb tres colles i més de trenta components cadascuna.
Com a caps de colla ens consten els noms de Joan Saumell, Joan Carbonell i Pere Rovira. Potser aquesta va ser la darrera representació en molt de temps. Tot plegat lliga amb el fet que el 1904 Insenser afirmés que feia més de trenta anys que no es representava a Vilafranca.
A la segona meitat del segle XX el varem poder veure en alguna ocasió a càrrec de colles foranes o tan sols com a coreografia amb els trabucaires de Solsona.
Consta que el ball parlat de Serrallonga es feia a la rambla de Sant Francesc, indret vilafranquí que es decorava i es convertia en escenari aprofitant els oms que hi havia, amb el complement d’altres arbres, branques i fins la simulació d’alguna cova.
Volem suposar que alguns anys la representació del ball havia estat ben lluïda, tant per la quantitat de pólvora que consta com a despesa de la festa per a les necessitats del ball d’en Serrallonga com per la circumstància que havien emprat cavalls.
“A la vijilia Del Sant á las tres de la tarda sortiren los balls acostumats contantse entre ells lo Del Serrallonga lo qual es de los mes interesants per representar una tradicio popular molt comu en Catalunya y contribueix al brillo y animasio De la festa per son mobiment y por los mols tiros que Dispara.”
JOAN SALA I FERRER
“SERRALLONGA”
L’any 1594 va néixer a la Sala de Sant Martí de Viladrau, mas senyorial fortificat, Joan Sala i Ferrer. Marxaria d’aquest indret, al peu del Montseny, el 1618 per casar-se amb Margarida, nascuda el 1601, la pubilla Serrallonga de Querós, a les Guilleries, i seria aquest casori el que donaria el renom al personatge. La família cal situar-la en l’àmbit social d’una pagesia benestant que quan avanci el segle patirà una greu crisi econòmica.
Així les coses, quatre anys després d’haver entrat per pubill a cal Serrallonga, en Joan ja ha iniciat la seva activitat delictiva, com alguns dels seus germans i germanastres, entre aquests qui havia acompanyat alguna vegada l’afamat Perot Rocaguinarda. Del matrimoni amb Margarida sobreviuran al bandoler cinc fills. Entre els fets destacats dels quals ens ha quedat documentació històrica hi ha un robatori, el 1623, a la masia del Saguer de Jafre. Vuit bandolers armats amb pedrenyals assalten el mas al vespre, quan els estadants són a punt de sopar.
La tardor del 1627 Joan Sala arreplega alguns components de la desfeta colla dels germans Margarit. Aquí comencen els anys centrals de la seva activitat com a bandoler, tot i que la colla sols actuava durant els mesos de primavera i estiu, i en entrar a la tardor es refugiaven en terres franceses. Els diversos esdeveniments de l’historial d’en Serrallonga, entre els quals hi ha la mort de dos comissaris reials, determinen que s’organitzi el sometent contra la quadrilla i que es produeixin enfrontaments prou durs.
Com a contrapartida, els bandolers són acollits per determinats senyors i també per pagesos i pastors de la zona. Sense aquests suports, que corresponen a interessos particulars d’uns i altres, l’activitat d’en Serrallonga i la seva quadrilla no hauria estat pas possible. En un d’aquests episodis, en concret prop de Sant Joan de les Abadesses, Joan Sala rapta Joana Massissa, vídua d’un moliner de Castelló d’Empúries, que serà qui l’acompanyarà a la colla i qui esdevindrà popular com a Joana de Torrelles.
Traslladat a Barcelona, Joan Sala va ser processat i torturat i va acabar a la forca després de patir turment. Va ser executat el 8 de gener de 1634. La crònica del Consell de Cent és prou explícita:
“…fonch la sentència de cent assots, axorellat, aportat ab carretó, atena-llat i fet quatre quartos, y lo cap posat en una de les torres del portal de Sant An-toni de la present ciutat.
Part del procés judicial contra el bandoler Joan Sala i Ferrer, Serrallonga, es troba a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer, a Vilanova i la Geltrú, i és un dels pocs que es conserva.
GALERIES
SORTIDES
Hem actuat a diverses poblacions catalanes com ara Barcelona (Festes de la Mercè), Tarragona (Festes de Santa Tecla), Lleida (Festes de Maig), La Bisbal d’Empordà, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Pere de Ribes, Sant Vicenç de Calders, Sant Martí Sarroca, Jorba, Igualada, Blanes, Martorell, Sant Hilari Sacalm (Festa Torna Serrallonga), Cabrils, Montmaneu (Festa del Bandoler), Vilanova i la Geltrú, Torrelles de Foix, Sant Miquel d’Olèrdola, Avinyonet del Penedès, L’Espluga de Francolí, La Seu d’Urgell (Cerimònia Inaugural del Campionat del Món de Piragüisme), i d’altres.
Si voleu més informació o que participem en cercaviles,
processons i festes populars, poseu-vos en contacte amb nosaltres.
També hem realitzat sortides fora del Principat de Catalunya: Baó (Catalunya Nord – França – Festa Identi’Cat), Belfast (Irlanda del Nord – Féile an Phobail Festival) i a Les Angles (Catalunya Nord – França – Festa del Bateig de l’Ós), a Bühl (Alemanya), ciutat agermanada amb Vilafranca, entre d’altres.
CONTACTA AMB NOSALTRES
Direcció:
C/ de l’Escorxador, 19-21.
08720 Vilafranca del Penedès (Barcelona)
E-mail:
Telèfon:
682.55.05.82 (Roger)
Latitud:
41.349100
Longitud:
1.696603